dilluns, 30 de novembre de 2009

No som herois. Però ens ha tocat decidir!

Fa 304 anys, el rector de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer, Llorenç Tomàs i Costa, va convocar Bac de Roda, Josep Moragues i altres prohoms catalans a l’ermita de Sant Sebastià (en terme municipal de Vic) per tal de defensar les llibertats del poble de Catalunya enfront de l’absolutisme del Borbó Felip V. Allà es va prendre el compromís d’alçar 6000 homes per protegir el desembarcament de les tropes austriacistes de Carles d’Àustria i començar la Guerra de Successió on els patriotes vigatans hi tingueren un paper decisiu. Avui, en aquestes mateixes contrades on els vigatans van protagonitzar una revolta contra l’absolutisme, els osonencs ens hem organitzat per fomentar una consulta popular sobre la independència de Catalunya, una consulta que les autoritats espanyoles consideren il•legal i il•legítima en segons quins termes; les mateixes autoritats que 300 anys després no han derogat el Decret de Nova planta imposat quan es va perdre la Guerra de Successió i amb ella perdérem les nostres constitucions i llibertat com a poble “por derecho de conquista”.
Estem treballant ara tots junts, sigui quin sigui el nostre color polític des de partits, entitats i persones a títol individual, simplement perquè a través de la democràcia participativa, dipositant una papereta en una urna, amb el màxim rigor, votant amb el seu DNI, el que ens fa súbdits del regne d’Espanya, per tal de decidir si volem continuar sent una comunitat autònoma del Regne d’Espanya o esdevenir un Estat independent. Perquè ells ens van imposar la seva constitució, el seu sistema fiscal injust, i van tractar d’anorrear la nostra llengua i la nostra cultura imposant-nos la seva nacionalitat però fent-nos súbdits de segona categoria. El que mai ens van poder prendre però, per molt que digui aquest DNI, és el nostre sentiment de pertinença a un poble, a una nació, un sentiment que no han esborrat, que tenim aquí, al cor. Ara no és el moment d’alçar 6000 homes més, ni de fer una guerra amb la força de les armes. El pacte internacional de drets civils i polítics de les Nacions Unides, aprovat per l’Estat espanyol el 1977 reconeix el dret dels pobles a l’autodeterminació, i mitjançant aquest referèndum, el què fem és decidir què volem per al nostre poble, si continuar essent una regió autònoma o expressar la nostra voluntat de ser un estat plenament lliure. El Parlament de Catalunya també ha aprovat resolucions en reconeixement d’aquest dret a l’autodeterminació. Cadascú té dret a expressar la seva posició, del tot respectable, votar sí, no, o abstenir-se, però també cadascú té la responsabilitat d’expressar aquesta opinió participant en un acte tan democràtic com el que pretenem dur a terme. Hem de convèncer a tothom perquè el dia 13 de desembre exerceixi el seu dret a vot, per responsabilitat amb el poble on viu, per respecte a la nació de la qual forma part, sigui quina sigui la seva respectable opció, hem de fer que això sigui un èxit de participació absolut. Amb una organització seriosa, i rigorosa a través dels mitjans de què disposem, però carregats d’orgull i d’il•lusió.

I d’aquesta manera és com ho intenta fer la xarxa Osona Decideix. Osona Decideix, nom que per cert m’enorgulleixo d’haver proposat per a la plataforma que articula els referèndums a la xarxa comarcal, va néixer fruit de l’inquietud d’unes quantes persones a títol individual que es van reunir el 15 de setembre passat a Vic. Esperonats per l’exemple d’Arenys de Munt, que havia obert una escletxa i una esperança al país i per al conjunt del poble català. Va néixer amb la vocació de coordinar les consultes populars sobre la independència de Catalunya que es duran a terme a la comarca d'Osona el proper 13 de Desembre i les posteriors que hi pugui haver. L'objectiu d'Osona Decideix és el de dedicar tots els esforços possibles perquè les consultes es desenvolupin amb la màxima transparència, veracitat, fiabilitat i sobretot participació. D’aquesta manera, degut a les desavinences que hi va haver a nivell nacional, el jurista Alfons López Tena, qui en primer moment havia de dur a terme la coordinació a nivell nacional, va acceptar la nostra invitació per coordinar la xarxa comarcal Osona Decideix. Ja que aquí es donaven una sèrie de condicions idònies, tant de complicitat a nivell de partits i entitats com de voluntat de bona entesa entre tota la gent que des de sensibilitats molt diferents defensava i defensa per davant de tot el dret democràtic a poder decidir lliurement el futur del nostre poble.
Així doncs, sota la direcció executiva d’Alfons López Tena, es va estructurar un organigrama de funcionament per a fer de paraigües de totes les comissions locals que van decidir organitzar el referèndum a les poblacions osonenques. Es va redactar el protocol d’organització general, els protocols específics i es va forjar l’estructura general. Amb el suport d’un equip de comunicació i projecció exterior ubicat a Barcelona, una direcció de Campanya i participació, un portaveu, una comissió de tresoreria i obtenció de recursos, l’àrea logística i la d’informàtica, la de seguretat i la de formació i captació del voluntariat que bàsicament implicava els voluntaris de meses, recollida del vot anticipat, seguretat i participació. Diferents subcomissions s’estan encarregant de parlar a tots nivells amb entitats diverses: culturals, socials, esportives, de nouvinguts, religioses etc. També a col•lectius de gent gran, de nouvinguts, de joves, als instituts, a la universitat, etc. Perquè Osona Decideix no promou el sentit del vot, simplement informa a totes les capes de la societat i encoratja a la participació, que és el més important per a fer un bon exercici de democràcia participativa.

Deia el filòsof nord americà Henry Thoreau, un dels màxims exponents de la desobediència civil, que quan enterres un heroi en la seva pàtria, una collita d’herois sorgeix després sense cap mena de dubte. És una llavor amb tanta força i tanta vitalitat que no necessita el nostre permís per a germinar.

Nosaltres no som herois, Bac de Roda o Moragues sí, però potser sí que som la collita que espera aquest país des de fa segles, una gent que simplement reclamem el dret a decidir lliurement el nostre futur com a poble. Els fruits que doni aquesta collita, simplement dependran del què decideixi lliurement la gent que ara vivim en aquest territori, els catalans del 2009. I en tot cas, sempre deixarem llavors perquè puguin tornar a germinar, ja que com deia Francesc Pujols: "El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il•lusos enterradors".

Sigui quina sigui l’opinió individual que tinguem, per responsabilitat amb el poble on vivim, perquè és un acte exemplar de democràcia participativa, anem a votar!



Txevi Rovira i Montells.
Tresorer d’Osona Decideix. Membre de Riuprimer Decideix.
25 de novembre de 2009.

Cap comentari: